Pareix que en estos dies a Cocentaina siga la paraula màgica, sobretot en forma de llambordí (en castellà: adoquín). Klinker, sona tècnic, modern, estranger, sona com alemany però com el ou Kinder que està ple de sorpreses, bé tinc que reconèixer que es un broma molt roí. Encara que pareix tindre totes les opinions en contra,es necessari esmentar totes les virtuts d'aquest nou material.

El klinker es un material ceràmic vitrificat, això s' aconseguix coent l'argila durant un període de temps prou prolongat, de forma que aplegue a vitrificar-se. Per les seus propietats el klinker no absorbeix gaire aigua, no esvara, pot suportar grans pesos i es molt resistent a les agressions externes com la contaminació... Realment es un material molt polivalent i amb moltes prestacions, per això demane que no se'l acuse injustament.

Per altra part tenim el llombardí de tota la vida, ha existit sempre i existirà sempre. Per tant pareix que si apliquem el klinker a la clàssica forma de llombardí obtenim un llombardí millorat, més resistent, més lleuger i mes fàcil de treballar. Per tant fins a aquest punt tot correcte, doncs. Quin és el problema del klinker? el klinker no té cap problema, el problema es del adoquí, sobretot quan es tracta de trafic rodat, tant pel pes com per la brutícia de les rodes.

I no sols els problemes del adoquí, sinó de la seua execució. Estimats lectors si trobeu un moment, simplement tenim que posar klinker al google i apareixeran un grapat d'imatges de places y carrers pavimentats amb aquest tipus de llombardí. Les imatges parlen per si soles, una disposició regular, ben tamisat, apretat i en definitiva podríem resumir amb la mítica frase "posats com Deu mana".

A Cocentaina el klinker ve emprant-se des de fa uns anys. Prous carres de la vila i algun carrer del raval ja estan gaudint dels avantatges del klinker, però al mateix temps dels desavantatjes d'una execució pèsima, per no dir lamentable. I el klinker no té res a veure, el problema es que els treballs no s'executen d'un forma correcta pels motius que siguen (presa, deixadesa, subcontrates...)


Per això abans de condemnar al klinker, caldria exigir que els diners públics s'empren correctament.



J. Blanes

Cocentaina Alternativa.- El Ministeri de Vivenda ha fet públiques les dades sobre el nombre de transcaccions inmobiliaries realitzades a Cocentaina en el tercer trimestre de l'any 2009. Lógicament, com tots es podem imaginar les dades presentades en aquest any seràn negatives respecte a les de fa ara un any. La crisi del adoquí, com diría Sabina, a fet malbè en aquest sector que durant un anys visqué la seua propia edat d'or. Donç be, en aquest tercer trimestre de 2009 a Cocentaina s´han realitzat un total de 32 transaccions inmobiliares, de les quals 20 són de vivendes noves y 12 de segona mà.

¿Poques ¿Moltes? Els més pesimistes parlaràn d'unes cifres 'escàndalosament, escàndaloses', culparàn al senyor Zapatero de la seua mala gestió amb l'anticipament d'aquesta crisi, i miraràn la llarga cúa de l'atur, justificant les seues paraules. Les dades ens parlen de 82 transaccions inmobiliares realitzades a Cocentaina en el que portem d'any, un -34.92% menys que el mateix periode del darrer any fins al tercer trimestre, 126 transaccions. ´

Com podem observar en la següent taula gràfica, proporcionada per http://www.foro-ciudad.com/ , en el periode comprés entre els anys 2004 - 2009, el nombre de transaccions inmobiliares desde l'any 2005 han anat decreixent considerablement fins els valors actuals.

Per el que fa a les vivende noves o de segona mà, podem veure una clara tendència cap a les noves. En periòdes difícils els compradors contestans prefeixen comprarse vivendes noves.

En quant a les dades referides a la provincia d'Alacant, el nombre de transaccions realitzades en tot l'any han sigut 20275, un -27.11% menys que el mateix periòde del darrer any fins al tercer trimestre, 27814.

La present setmana ha sigut mes que interessant. Per fi els cim s'han pintat de blanc i el mercuri ha baixat i en definitiva, pareix que l'hivern ja ha aplegat. Per si mirem els registres de temperatures de fa dues setmanes son practicament primaverals, cosa que ha principis de Desembre no és gens normal. Per tant podem començar a creure'ns que el canvi climàtic és un assumpte prou seriós.

També aquesta setmana a Copenhague es celebra la cimera mundial pel canvi climàtic. En la qual s'esperen grans acords entre el Països, sobre tot entre Xina (la pol·lució xinesa arriba als estat units després de creuar el Pacífic) i els Estat Units, per tal de millorar la situació mitjambiental del nostre planeta. Y el món espera expectant l'aparció d'Obama per tal de reconduir el desenvolupament mundial cap un sender prou mes verd i sostenible.

Però des de el meu punt de vista no tenim que esperar a Obama, no fa falta que Obama diga blanc o negre, hi ha que canviar els nostres hàbits i pensar en el futur del nostre planeta. Jo crec que ja està bé de excuses fàcils com es que el meu veí no ho fa, y per suposat no cal que espereu l'exemple de la classe política. Aquestes actituds no ens farà canviar de camí, el nostre planeta ens necessita i pareix que fem orelles sordes a tan sonores peticions. És hora que prengam la iniciativa i ens convertim en el herois que som

Sempre estàn els típics detalls com tancar l'aixeta de l'aigua, la porta del frigorífic, utilitzar transport públic o simplement caminar, utilitzar bombetes de baix consum en aquell llocs on necessitem il·luminació durant llargs periódes de temps i per favor poseu la calefacció a temperatures raonables, que desprès ixes al carrer i el xoc tèrmic es brutal. tots eixos son detalls molt simples que el nostre planeta en agraïx.

Però a part dels anteriors hi ha un que ens afecta als contestans directament. I no, no són les fogueres de les llàgrimes de la mare de Deu del Miracle. Es la gran dependència que tenim els contestans d'empres l'automòbil per a tot. Està clar que amb el tant deficient transport públic comarcal és normal que recurrim al vehicle particular per anar a Alcoi o Muro. Però en trajectes per dins del poble, crec que no hi ha cap distancia que no puga fer-se en 30 minuts a peu.

Caminar és un exercici magnific, relaxa, activa la circulació... De fet l'esser humà està dissenyat per a caminar, no per a seure tot el dia. En especial pregaria als esportistes de Cocentaina que no recurriren a l'automòbil per pujar al poliesportiu. De fet tot els divendres i dissabtes hi ha molta gent que acudeix amb cotxe a fer esport. Quan des de casa poden començar a estirar les cames i activar el cos de cara a l'activitat física. També estalviarien en combustible i ajudarien al planeta (ossos polars, elefants, balenes, perles argentines...)

Per dur que sone, estem venent l'herencia dels nostres fills per quatre perres. Pensem consentir-ho?



J.Blanes