Pareix que en estos dies a Cocentaina siga la paraula màgica, sobretot en forma de llambordí (en castellà: adoquín). Klinker, sona tècnic, modern, estranger, sona com alemany però com el ou Kinder que està ple de sorpreses, bé tinc que reconèixer que es un broma molt roí. Encara que pareix tindre totes les opinions en contra,es necessari esmentar totes les virtuts d'aquest nou material.

El klinker es un material ceràmic vitrificat, això s' aconseguix coent l'argila durant un període de temps prou prolongat, de forma que aplegue a vitrificar-se. Per les seus propietats el klinker no absorbeix gaire aigua, no esvara, pot suportar grans pesos i es molt resistent a les agressions externes com la contaminació... Realment es un material molt polivalent i amb moltes prestacions, per això demane que no se'l acuse injustament.

Per altra part tenim el llombardí de tota la vida, ha existit sempre i existirà sempre. Per tant pareix que si apliquem el klinker a la clàssica forma de llombardí obtenim un llombardí millorat, més resistent, més lleuger i mes fàcil de treballar. Per tant fins a aquest punt tot correcte, doncs. Quin és el problema del klinker? el klinker no té cap problema, el problema es del adoquí, sobretot quan es tracta de trafic rodat, tant pel pes com per la brutícia de les rodes.

I no sols els problemes del adoquí, sinó de la seua execució. Estimats lectors si trobeu un moment, simplement tenim que posar klinker al google i apareixeran un grapat d'imatges de places y carrers pavimentats amb aquest tipus de llombardí. Les imatges parlen per si soles, una disposició regular, ben tamisat, apretat i en definitiva podríem resumir amb la mítica frase "posats com Deu mana".

A Cocentaina el klinker ve emprant-se des de fa uns anys. Prous carres de la vila i algun carrer del raval ja estan gaudint dels avantatges del klinker, però al mateix temps dels desavantatjes d'una execució pèsima, per no dir lamentable. I el klinker no té res a veure, el problema es que els treballs no s'executen d'un forma correcta pels motius que siguen (presa, deixadesa, subcontrates...)


Per això abans de condemnar al klinker, caldria exigir que els diners públics s'empren correctament.



J. Blanes

La present setmana ha sigut mes que interessant. Per fi els cim s'han pintat de blanc i el mercuri ha baixat i en definitiva, pareix que l'hivern ja ha aplegat. Per si mirem els registres de temperatures de fa dues setmanes son practicament primaverals, cosa que ha principis de Desembre no és gens normal. Per tant podem començar a creure'ns que el canvi climàtic és un assumpte prou seriós.

També aquesta setmana a Copenhague es celebra la cimera mundial pel canvi climàtic. En la qual s'esperen grans acords entre el Països, sobre tot entre Xina (la pol·lució xinesa arriba als estat units després de creuar el Pacífic) i els Estat Units, per tal de millorar la situació mitjambiental del nostre planeta. Y el món espera expectant l'aparció d'Obama per tal de reconduir el desenvolupament mundial cap un sender prou mes verd i sostenible.

Però des de el meu punt de vista no tenim que esperar a Obama, no fa falta que Obama diga blanc o negre, hi ha que canviar els nostres hàbits i pensar en el futur del nostre planeta. Jo crec que ja està bé de excuses fàcils com es que el meu veí no ho fa, y per suposat no cal que espereu l'exemple de la classe política. Aquestes actituds no ens farà canviar de camí, el nostre planeta ens necessita i pareix que fem orelles sordes a tan sonores peticions. És hora que prengam la iniciativa i ens convertim en el herois que som

Sempre estàn els típics detalls com tancar l'aixeta de l'aigua, la porta del frigorífic, utilitzar transport públic o simplement caminar, utilitzar bombetes de baix consum en aquell llocs on necessitem il·luminació durant llargs periódes de temps i per favor poseu la calefacció a temperatures raonables, que desprès ixes al carrer i el xoc tèrmic es brutal. tots eixos son detalls molt simples que el nostre planeta en agraïx.

Però a part dels anteriors hi ha un que ens afecta als contestans directament. I no, no són les fogueres de les llàgrimes de la mare de Deu del Miracle. Es la gran dependència que tenim els contestans d'empres l'automòbil per a tot. Està clar que amb el tant deficient transport públic comarcal és normal que recurrim al vehicle particular per anar a Alcoi o Muro. Però en trajectes per dins del poble, crec que no hi ha cap distancia que no puga fer-se en 30 minuts a peu.

Caminar és un exercici magnific, relaxa, activa la circulació... De fet l'esser humà està dissenyat per a caminar, no per a seure tot el dia. En especial pregaria als esportistes de Cocentaina que no recurriren a l'automòbil per pujar al poliesportiu. De fet tot els divendres i dissabtes hi ha molta gent que acudeix amb cotxe a fer esport. Quan des de casa poden començar a estirar les cames i activar el cos de cara a l'activitat física. També estalviarien en combustible i ajudarien al planeta (ossos polars, elefants, balenes, perles argentines...)

Per dur que sone, estem venent l'herencia dels nostres fills per quatre perres. Pensem consentir-ho?



J.Blanes

Estimats lectors, aprofitant que encara entra poca gent en aquest meravellós bloc (alguna floreta sempre va bé), confessaré que la meua cultura cinematogràfica no és molt amplia. Hi ha gent a la que li agrada anar al cinema, estar a l'última dels seu actors favorits, ser fidel a algun director o seguir determinades sagues cinematogràfiques. Jo pel contrari no en pipe una. Però moltes vegades, quan estic cansat gaudisc veient la típica pel.lícula de 22:00 a 24:00 on apareix el típic heroi americà repartint bales com caramels i que no transmitix ni missatges ni res. Simplement m'ajuda a desconectar i descansar el cervell. Si bé vull deixar clar que com a heroi americà vull dir Chuck Norris, Jean Claude Van Dame, Silvestre Stalone, Steven Seagal... crec que m'enteneu, el clàssic Walker.

Estem en una època de l'any complicada, totes les cadenes de televisió passen la típica pel.lícula en la que el Pare Noel està malat, el nadal està en perill i només si els dos protagonistes cursis, però americans perfectes, es casen, ens salvarem de les festes més tristes que la història a conegut. Per sort està setmana passada ha sigut relativament bona i he tingut la sort de toparme amb dues pel.lícules del màxim esplendor del Hollywood dels 80.

A diferencia de la majoria de vegades, una d'eixes pel.lícules en va fer pensar, i em vaig plantejar la següent pregunta. Realment, Qui té el poder? en la pel.lícula està clar, Walker o el que té la metralleta més gran, però en la vida real, qui té el poder? evidentment en una democràcia el poder recau en el poble, o en la majoria del poble. Però el que és més seriós, és que no som conscients del poder que té el poble i el significat que té.

Si en permitiu que aflore la meu escassa vena cinematogràfica diré la famosa frase "Un gran poder entraña una gran responsabilidad", traduint, un gran poder implica una gran responsabilitat. Per aquest motiu com a poble amb poder la responsabilitat de triar el nostre futur la tenim en les nostres mans. Com a poble amb responsabilitat tenim que conèixer el nostre entorn, tenim que triar amb cura els nostres dirigents, tenim que castigar al qui fa qualsevol tipus de mal a la societat i tal volta per a complir eixos objectius, el millor camí és la cultura, tema que ja debatirem en altre article.

I no sols ostentem el poder en la política, nosaltres som el mercat, podem fer de les empreses el que vullgam. Tenim poder sobre elles i no al contrari con pareix últimament, sobretot amb les companyies de telecomunicaions. Podem fer que un producte triomfe, quebrar la empresa, fer-la gran. Tenim el manollet agarrat i podem apretar tot el que desitgem. I no ens tenim que enganyar, nosaltres som els que manem sobre les empreses, jo no necessite que la gent parle pels mòbils per a viure, a lo millor Vodafone, Orange o Movistar si. A més, hui en dia, amb les capacitat comunicatives al nostre abast ens podem organitzar de forma més fàcil i eficient.

Finalment us recordaré: qui trau avant l'hipoteca? Qui matina? Qui es deixa la suor per posar un plat d'arròs damunt la taula? En definitiva som tots nosaltres, amb el nostre esforç. Per això a diferencia de Walker, tots nosaltres som els autèntics herois, amb un gran poder en joc, la sobirania popular. És hora de que ens comportem com el herois que som.

Cocentaina Alternativa.- Quí no s'ha queixat una, dos, tres, i cent voltes de qué en Cocentaina no es pot ixir de festa? Quí es planteja ixir de festa en el poble? Quí es queixa de les ofertes de festa que tenim? Quí pensa que les activitats que organitza l'Ajuntament, son més roíns que la 'carn de bescoll'?



Moltes vegades em fet nostres aquestes paraules per referir-nos a l'oferta d'oci (a la festa básicament) que tenim al nostre poble. Bé, començem per el més essencial, analitzar el oci a Cocentaina. Abans de res, en aquest article no es pretén fer publicitat de cap establiment, ni molt menys fer una valoració negativa de ningún dels mencionats.



En quan a tema de pubs, la Palma d'or se l'en-porta la Belle Epoque, però més que un pub podriem dir que és un lloc on pendre unes quantes copes amb tranquilitat. Tambè tenim el Xele Café i Gispo Pub, dos establiments que solen tindre els seus clients fixos. Després, un clásic, l'antic Festa i actual Lava. Els cuatre, tenen els seus clients fixos durant tot l'any, així com, vullgam o no vullgam voreu, un tipus de classe social relacionada sempre amb l'edat més adulta. Per tant, el que es festa festa, on hi haja sala de ball,a Cocentaina no l'encotrem, si no es en una data festiva, com ho es la propera fira de Tots Sants, o les passades Festes de Moros i Cristians, el punt més alt de la festa a Cocentaina.



Les xarxes socials están trobant el camí a la festa. Es en aquestes on, sobretot, els més joves están trobant una porta per a conjuntar el seu oci i els seus gustos per organitzar-se, i, valga la redundància, organitzar el seu propi oci, i demanar obertament una alternativa en Cocentaina.



Qué es el oci? L'esport; tenim el poliesportiu i les seues respectives activitats (deixem per a un altre article la nostra oferta deportiva, sobretot la emana del ajuntament). El cine; tenim el cada vegada més sol, Centre Comercial El Altet. La cultura; una biblioteca 'paxim paxam', la oferta teatral de Teló Teatre i del Patronat, els concerts del Ateneu, La Unión, El Mal Passet, El Discantus,... i poc més. Restaurants, Bars i Cafeteries; alçes una pedra i ni ha un bar, de restaurants anem justets, i de cafeteries La Ibense i la Belle tenen el 'monopoli'. Festa? ...



Les opinions de la gent començen a tindre veu a través de les xarxes socials, i pareix que els que organitzen 'les coses', per dir-ho col.loquialment, están deixant enrere la prehistoria i començen a conèixer que internet existeix, i es un vehicle de comunicació essèncial i màgnific per arribar, sobretot als més joves, un grup de població difícil de 'trobar' en els temps que corren.



Tot açò per a que? Per a presentar-vos el cartell de festa que trobarem a la Fira. Un cartell que no entre a valorar, però que pareix que te acceptació. Vorem 'si l'auela fuma'.



Això de la 'Happy Hour' es tota una novetat, cervessa a bon preu. Qué no falte.

Como convecino, una idea me surje con las obras de remodelación que se están produciendo en el País Valencia, con su total reurbanización. Me pregunto porqué no aprovechando la situación no se pone fin a otro problema, que bajo mi perspectiva también podria solucionarse. Hablo de los contenedores de basura. Estos ocupan en una vía transitada como esta, una lugar preeminente. De ellos se derivan fuertes olores, sobretodo en estaciones más calurosas como el verano. Bajo mi humilde punto de vista y dadas las infraestructuras al abasto de los municipios, se hubiera podido aprovechar la ocasión para instalar los contenedores bajo tierra, con todos los beneficios que esto conlleva.

Sería una solución que resolvería el problema del olor en verano, así como también evitar, ya que en estos contenedores se puede controlar su apertura, evitar que la gente eche la basura en horario divergentes a los establecidos en las órdenes municipales correspondientes. Algo que los servicios de protección ciudadana no pueden atender expresamente.

Este hecho, propuesta o denuncia, como ustedes quieran verlo, no solo afectaria a la Avenida País Valencià, sino que también es aplicable al enarbolado y discutido Passeig del Comtat. Con unas renovadas y modernas avenidas, sería un crimen, y seguramente lo será, ver los contenedores de basura como elementos arquitectónicos de nuestras nuevas avenidas. ¿O es que acaso els plataners que se quieren quitar del Passeig, y los que ya se han quitado en el País Valenciá van a ser cambiados por cubos verdes, azules y amarillos? Arte cúbico tricolor, señores.

En un pueblo con 11.500 habitantes me parece una auténtica ordinariez tener que aguantar la olor de los cubos de basura. Un dato significativo que me hace pensar es que pueblos más pequeños que el nuestro ya tienen los cubos de basura orgánica enterrados.

J. Marset.