Començem amb un poc de historia.

Cocentaina Alternativa.

Fara cosa d'uns dies l'estat espanyol es despertava amb la notícia d'un referèndum fíctici, que s'havia convocat a la localitat Catalana d'Arenys de Munt, és tractava del polèmic tema de la independència de Catalunya. El més sorprenent per alguns sectors de la societat espanyola, fou el sí contundent que va tindre el poble com a resposta a la convocatòria. Arran d'aquest fet molta gent es preguntá, el perquè del rebuig del poble Català envers l'Espanyol.

Doncs en la meua opinió és una qüestió històrica , que es remonta al temps del Rei en Jaume I , quan anys després, de la conquesta de València i la posterior repoblació de les terres conquerides per colons de les millors familíes Catalanes i Aragoneses ,Jaume I ,va donar a tots llurs regnes ,els furs, que juntament amb les Corts, permetia l'autogovern dels diversos territoris.

Anys més tard i amb l'entrada del borbó Felip V a la corona espanyola , després de la Guerra de Succeció, totes les lleis de l'estat federal ,en el qual regnaven els Trastamara, s'avoleixen i entra en vigor els coneguts drets de nova planta pel qual es supremeixen totes les llengües que no foren el Castellà. A partir d'aquell moment l'estat és un sistema centralista i s'intenta governar des de Madrid.

D'altra banda la pérdua del Rosselló i la negativa que el govern doná a l'intent d'intercanvi, per part de França ,que pretenia canviar el Rosselló pels països baixos. Els quals es van pedre poc de temps després. Totplegat es tradueix en un enuig del poble Català ,que veia com poc a poc anaven perdent l'autonomia del seu territori. De fet de eixa època ve la dita popular: "De fora vindran que de casa ens trauran".

Durant molts anys la llengua oficial fou el Castellà ,i en les escoles es penalitzava als alumnes quan es parlava en una altra llengua, a més es van idear diverses maneres de càstig per al xiquet/a que no obeïra i parlara en un altre idioma. Esta manera d'imposició juntament amb la clara realitat de que la cultura catalana comparteix més similituts amb la cultura Valènciana i Mallorquina ,que amb la resta d'Espanya, fa pensar a molta gent ,que hauria d'ésser un estat on tindrien cabuda Ses Illes Balears i el País Valencià junt amb el principat Català.

Actualment el panorama polític , ha millorat un poc més que abans. Amb la nova cançó en temps de la dictàdura franquista, alguns artistes Catalans , Valencians i Mallorquins dels quals els
exemples més coneguts són Lluís Llach a Catalunya , Ovidi Montllor a València i
Maria del Mar Bonet a Mallorca , varen intentar obrir camí cap a la transcició ,oposant-se
d'alguna manera al règim, ja que tots aquestos artistes començaren a fer música en la seua pròpia llengua , com en el seu temps Ausias March. El poeta Valencià innovà la poesia escrivint-la en llur llengua en ves de l'occità, com era costum a l'època. Així a tort i a doll anà passant el temps fins que arribà la fi del règim , la restauració de la monàrquia una vegada més i el tortuòs pas cap a l'Espanya democràtica.

Encara que el poble català va lluitar molt i va aconseguir alguns privilègis , avuí en dia hi han
moltes desigualtats ,entre altres en tema de política lingüistica i no sols en la llengua Catalana sinó en tota la diversitat lingüistica que hi ha a tot el territori , també amb el model de finançament i amb la propagació de les tradicions. Un exemple clar que podem veure a Cocentaina es el relacionat amb la Fira de Tots Sants, si en ves de celebrar-se a Cocentaina es celebrara en Madrid ,tindria un espai més gran als telediaris i es promocionaria
molt més.

Amb açó vullc dir que, no es el mateix ser Espanyol a Madrid que ser-ho al País Basc. Al meu entendre i segons els estatuts de l'estat espanyol deurien de ser iguals les oportunitats
del Espanyol de Madrid i el del país Basc. Són coses d'aquest tipus , les quals produeixen el desig
d'independència. Molts pensen que tot açó és modern i que ara s'ha imposat com una moda pasatgera, però en realitat tota la vida ha estat ahí, el que ocorria era que estava tot molt ben tapat per a donar una imatge d'Espanya molt més unida.

M.Gómez.