Tots nosaltres, alguna vegada em pujat al cim del Montcabrer, i quan en la recta final superem la fatiga i elevem la mirada, ens sorprèn el piló d'obra d'1,20 m que hi ha al cap damunt. En eixe instant, en el que contemplem la majestuositat del pilar de formigó i mentre recorrem les últimes passes fins a la glòria de coronar tan emblemàtica muntanya ens venen a la ment diferents preguntes. Qui la construït? Què es? Per a què servix?

A més pareix que l'element poseix alguns poder màgics, per algun motiu, força a la gent a pujar damunt, a recolsart-se sobre ell, a fer-se les fotografies sobre ell, es com si l'element materialitzara el punt exacte del Montcabrer. Em sap greu decebre a algun lector que pensara que estava construït per extraterrestres o per motius místics, però la veritat és que l'element es un vèrtex geodèsic, més concretament el vértex 82105 Montcabrer del IGN (Institut Geogràfic Nacional), podeu consultar mes dades sobre el vèrtex en l'enllaç http://www.ign.es/ign/es/IGN/vertices_geodesicos.jsp.



Un vèrtex geodèsic simplement es un punt materialitzat sobre el terreny amb coordenades conegudes, generalment el vèrtexs no estan sols, sinó que formen part d'un conjunt d'ells que s'anomena xarxa geodèsica. Per això els lectors excursionistes possiblement també hagen visitat els vèrtex del Benicadell, la Serrella, hasta en el castell de Cocentaina hi ha ú però de tipologia diferent.

Les xarxes geodèsiques servixen per vertebrar el terreny, constituïxen l'esquelet sobre el que després es construix la cartografia. Construir un xarxa geodèsica no es fàcil i menys fa dos segles, quan es va comensar a construir la xarxa geodèsica espanyola de primer ordre. També la xarxa s'ha d'observar i calcular, per això els vèrtex tenen eixa forma, per poder estacionar l'aparell d'observació (Teodolit) sobre el vèrtex. També la posició no es casual, doncs es necessitava la intervisibilitat entre vèrtex els quals estan a una distancia mitja de 50 km .

Les xarxes s'escampen triangulant la posició dels vertex sobre tot el territori. Seguidament a partir d'una distancia coneguda s'obté l'escala de la xarxa. Eixe element s'el coneix com la base i en Espanya es gaudeix de la base mes precisa de tots els temps sent l'error inferior a 1/5000000 es a dir menys d'un milímetre per kilòmetre. De forma tradicional les xarxes creixen a través del territori seguint cadenes de meridians y paral.lels, a més en el cas espanyol hi ha una cadena costera que rodeja la península. Finalment les xarxes es clasifiquen en primer ordre i xarxa d'ordre inferior, menys precisa, però que cobrix tot el territori.

Els contestants tenim la sort de gaudir d'un gran patrimoni. Tambè l'emblemàtic cim del Montcabrer, enveja de molts pobles veïns està al terme, però a part també tenim un vèrtex geodèsic de la xarxa de primer ordre que fa més de cent anys que ens vigila. Per això la pròxima vegada a que visitem algun cim recordem que estem davant d'una de les obres d'enginyeria mes complexes i necessaries, però que no gaudixen de gaire reconeixement.


J. Blanes.