Pareix que en estos dies a Cocentaina siga la paraula màgica, sobretot en forma de llambordí (en castellà: adoquín). Klinker, sona tècnic, modern, estranger, sona com alemany però com el ou Kinder que està ple de sorpreses, bé tinc que reconèixer que es un broma molt roí. Encara que pareix tindre totes les opinions en contra,es necessari esmentar totes les virtuts d'aquest nou material.

El klinker es un material ceràmic vitrificat, això s' aconseguix coent l'argila durant un període de temps prou prolongat, de forma que aplegue a vitrificar-se. Per les seus propietats el klinker no absorbeix gaire aigua, no esvara, pot suportar grans pesos i es molt resistent a les agressions externes com la contaminació... Realment es un material molt polivalent i amb moltes prestacions, per això demane que no se'l acuse injustament.

Per altra part tenim el llombardí de tota la vida, ha existit sempre i existirà sempre. Per tant pareix que si apliquem el klinker a la clàssica forma de llombardí obtenim un llombardí millorat, més resistent, més lleuger i mes fàcil de treballar. Per tant fins a aquest punt tot correcte, doncs. Quin és el problema del klinker? el klinker no té cap problema, el problema es del adoquí, sobretot quan es tracta de trafic rodat, tant pel pes com per la brutícia de les rodes.

I no sols els problemes del adoquí, sinó de la seua execució. Estimats lectors si trobeu un moment, simplement tenim que posar klinker al google i apareixeran un grapat d'imatges de places y carrers pavimentats amb aquest tipus de llombardí. Les imatges parlen per si soles, una disposició regular, ben tamisat, apretat i en definitiva podríem resumir amb la mítica frase "posats com Deu mana".

A Cocentaina el klinker ve emprant-se des de fa uns anys. Prous carres de la vila i algun carrer del raval ja estan gaudint dels avantatges del klinker, però al mateix temps dels desavantatjes d'una execució pèsima, per no dir lamentable. I el klinker no té res a veure, el problema es que els treballs no s'executen d'un forma correcta pels motius que siguen (presa, deixadesa, subcontrates...)


Per això abans de condemnar al klinker, caldria exigir que els diners públics s'empren correctament.



J. Blanes

Cocentaina Alternativa.- El Ministeri de Vivenda ha fet públiques les dades sobre el nombre de transcaccions inmobiliaries realitzades a Cocentaina en el tercer trimestre de l'any 2009. Lógicament, com tots es podem imaginar les dades presentades en aquest any seràn negatives respecte a les de fa ara un any. La crisi del adoquí, com diría Sabina, a fet malbè en aquest sector que durant un anys visqué la seua propia edat d'or. Donç be, en aquest tercer trimestre de 2009 a Cocentaina s´han realitzat un total de 32 transaccions inmobiliares, de les quals 20 són de vivendes noves y 12 de segona mà.

¿Poques ¿Moltes? Els més pesimistes parlaràn d'unes cifres 'escàndalosament, escàndaloses', culparàn al senyor Zapatero de la seua mala gestió amb l'anticipament d'aquesta crisi, i miraràn la llarga cúa de l'atur, justificant les seues paraules. Les dades ens parlen de 82 transaccions inmobiliares realitzades a Cocentaina en el que portem d'any, un -34.92% menys que el mateix periode del darrer any fins al tercer trimestre, 126 transaccions. ´

Com podem observar en la següent taula gràfica, proporcionada per http://www.foro-ciudad.com/ , en el periode comprés entre els anys 2004 - 2009, el nombre de transaccions inmobiliares desde l'any 2005 han anat decreixent considerablement fins els valors actuals.

Per el que fa a les vivende noves o de segona mà, podem veure una clara tendència cap a les noves. En periòdes difícils els compradors contestans prefeixen comprarse vivendes noves.

En quant a les dades referides a la provincia d'Alacant, el nombre de transaccions realitzades en tot l'any han sigut 20275, un -27.11% menys que el mateix periòde del darrer any fins al tercer trimestre, 27814.

La present setmana ha sigut mes que interessant. Per fi els cim s'han pintat de blanc i el mercuri ha baixat i en definitiva, pareix que l'hivern ja ha aplegat. Per si mirem els registres de temperatures de fa dues setmanes son practicament primaverals, cosa que ha principis de Desembre no és gens normal. Per tant podem començar a creure'ns que el canvi climàtic és un assumpte prou seriós.

També aquesta setmana a Copenhague es celebra la cimera mundial pel canvi climàtic. En la qual s'esperen grans acords entre el Països, sobre tot entre Xina (la pol·lució xinesa arriba als estat units després de creuar el Pacífic) i els Estat Units, per tal de millorar la situació mitjambiental del nostre planeta. Y el món espera expectant l'aparció d'Obama per tal de reconduir el desenvolupament mundial cap un sender prou mes verd i sostenible.

Però des de el meu punt de vista no tenim que esperar a Obama, no fa falta que Obama diga blanc o negre, hi ha que canviar els nostres hàbits i pensar en el futur del nostre planeta. Jo crec que ja està bé de excuses fàcils com es que el meu veí no ho fa, y per suposat no cal que espereu l'exemple de la classe política. Aquestes actituds no ens farà canviar de camí, el nostre planeta ens necessita i pareix que fem orelles sordes a tan sonores peticions. És hora que prengam la iniciativa i ens convertim en el herois que som

Sempre estàn els típics detalls com tancar l'aixeta de l'aigua, la porta del frigorífic, utilitzar transport públic o simplement caminar, utilitzar bombetes de baix consum en aquell llocs on necessitem il·luminació durant llargs periódes de temps i per favor poseu la calefacció a temperatures raonables, que desprès ixes al carrer i el xoc tèrmic es brutal. tots eixos son detalls molt simples que el nostre planeta en agraïx.

Però a part dels anteriors hi ha un que ens afecta als contestans directament. I no, no són les fogueres de les llàgrimes de la mare de Deu del Miracle. Es la gran dependència que tenim els contestans d'empres l'automòbil per a tot. Està clar que amb el tant deficient transport públic comarcal és normal que recurrim al vehicle particular per anar a Alcoi o Muro. Però en trajectes per dins del poble, crec que no hi ha cap distancia que no puga fer-se en 30 minuts a peu.

Caminar és un exercici magnific, relaxa, activa la circulació... De fet l'esser humà està dissenyat per a caminar, no per a seure tot el dia. En especial pregaria als esportistes de Cocentaina que no recurriren a l'automòbil per pujar al poliesportiu. De fet tot els divendres i dissabtes hi ha molta gent que acudeix amb cotxe a fer esport. Quan des de casa poden començar a estirar les cames i activar el cos de cara a l'activitat física. També estalviarien en combustible i ajudarien al planeta (ossos polars, elefants, balenes, perles argentines...)

Per dur que sone, estem venent l'herencia dels nostres fills per quatre perres. Pensem consentir-ho?



J.Blanes

L'altre dia en el Facebook vaig tindre l'oportunitat de agregar-me a grup de saragossans que volien dedicar-li a Eduard Punset un carrer de la capital manya. Aquest fet en va fer reflexionar sobre el nom dels carres de Cocentaina, i me'n vaig adonar que a pesar la ciència o la cultura ocupen un lloc molt baix en la preferència pels noms del carrers.

Està clar que els carres antics tenen el nom de fa molt de temps, i no vaig a entrar en discussions sobre si el canviem el nom o el deixem. El que si que hem preocupa un poc mes son els nous noms que se li donen als nous carres. Un nom d'un carrer no és només un nou, un nom d'un carrer representa la preocupació del poble per un tema, representa el reconeixement d'un poble a una persona destacada, un fet que ha canviat el món, un gran descobriment, un celebrament històric, el record a elements desapareguts o presents de certa rellevància... En definitiva a alguna cosa que es meresca un carrer, una plaça, una via...

Al nostre poble tenim una gama prou ampla de noms de carrers, per exemple tenim noms de poblacions veïnes, un santoral prou ampli, a bisbes, dates importants, a plantes, a muntanyes, sèquies, partides e inclús un reconeixement prou ampli al món cultural que abarcarien des de el pare Arqués fins a escriptors valencians com Joan fuster o Joan Martorel. Encara que tal volta un prou oblidat es donantes de sangre, un reconeixement a eixes persones que salven vides de forma altruista.

Aquest repàs de noms en fa plantejar-me la pregunta següent. Deixant de banda tots els noms que no son personatges històrics. Per a posar un nom a un carrer fa falta que el personatge en qüestió estiga a l'altura? pareix lògic, que per a tindre el mateix reconeixement que Enric Valor la persona celebrada tinga una trallectoria del mateix calibre. Tal volta posar a la mateixa altura a Vicent Belda que ha Federico Garcia Lorca o Miguel Hernández siga qüestionable, també a Joan Maria Carbonell y Gustavo Pascual Falcó.

A banda del acertat o no que estiga la nomenclatura dels carrers, hi ha un grup de personatges que està francament marginada. Y no, no son els escriptors, pintors, esportistes, musics. Son els científics, que Cocentaina en èpoques passades en ha tingut d'importants, també no hi ha cap commemoració a descobriements històrics, perquè no viure al carret teoria de la relativitat, llei de la gravetat o inclòs un carrer dedicat a l'electricitat que es el vertader motor de la societat actual.

Que no hi haja cap reconeixement a la ciència, o pràcticament cap, al cap hi ha la fi és prou normal. El que és mes curiós és que no hi ha cap reconeixement a grans polítics. Ni contemporanis ni del passat. Que a cas Cánovas no té dret a tindre un carrer, o els pares de la Constitució, i també, perquè no, Manuel Azaña o el doctor Negrín.

Tal volta l'escusa dels carrers només és una malifeta per posar de manifest el poc interès de la gent per la ciència, i la política. Per desgracia vivim en un sistema que necessita d'intervenció de la gent en la política per tal de controlar als polítics, és necessari que els polítics tinguen por del poble, i no com tal volta està passant aquest dies, en la que alguns polítics es creuen per damunt del poble.

Per altre costat si li fem una mica de cas a la ciència, no estarà malament, a lo millor fins hi tot podem aprendre coses útils.

J. Blanes

En els últims anys he vist com la informació cartogràfica disponible a través de la xarxa ha augmentat de manera exagerada. Però hi ha que ser molt conscient del que representa la cartografia, es a dir una simplificació de la realitat, sense obviar aspectes com la fidelitat de la informació, la rigurositat en el tractament de les dades o la qualitat visual dels documents generats.

A la xarxa podem trobar informació proporcionada tant per organismes oficials com per empreses privades. Segur que molts de vosaltres haveu fet servir el visor cartogràfic del cadastre o del sigpac. També un dels programes estrella de la web com puga ser el google earth o un portal ja famós com google maps. Tots ells posen a disposició del public en general una quantitat ingent d'informació.

Aquest nou moviment ha generat un gran nou mercat, que està abarcant des de la telefonia mobil, als navegadors GPS. Y sense cap tipus de dubte, ha fet que la informació cartogràfica, sempre delicada, estratègica i un poc amagada, s'haja instal.lat a casa nostra de la forma més normal possible.

Però no és or tot el que brilla, moltes vegades no sabem l'empresa que ha el.laborat la cartografia, amb quins mètodes, o com. Per això mai no sobra contrastar diverses fonts, i si alguna és un organisme oficial, millor. Ja que Internet ens proporciona tanta informació, podem intentar utilitzar-la tota. Per ahi fora hi ha mes món que el proporcionat per google, ya siga maps o earth. Fa dos anys el poble d'Agres pareixia repetit, una vegada en la posició actual y altra vegada 200 metres a l'est. També ja fa molt de temps que apareix pintat el nou tram de l'autovia del mediterrani que passa pel nostre poble, tram que encara no s'ha inaugurat.

Amb això el que vull dir, es que hi ha que tindre molt clar l'ús que anem a fer de la informació cartogràfica. Per a que ens va ha servir. Y si realment la font que ens proporciona la cartografia compleix amb les nostres expectatives o finalitats. Crec que es mereix mes confiança l'institut geogràfic nacional que el gegant Google. Està molt bé que podam gaudir de tant informació, però amb precaució.

Per a finalitzar vull difondre l'existencia de dos protocols de transmissió d'informació a través de Internet, son l'WMS i WFS. Aquest son estandars definits per l' open geospatial consortium. Tal volta vos pregunteu això que és, o per a que servix. Basicament son les instruccions que permitixen a qualsevol client connectar-se a base de dades cartogràfiques del món. Si teniu un moment descarregueu el KOSMO 2.0 executeu-lo y connecteu-vos per WMS a qualsevol servidor cartogràfic d' Espanya o de l'extranger. Inmediatament teniu al vostre abast multitud d'informació cartogràfica, amb mes ferramentes que el zoom o el pan, però amb una cosa molt important. Tindreu informació de la informació cartogràfica.

Espere que continuen utilitzant las fantástiques ferramentes web com google earth, o google maps. Però a partir d'ara recordeu que també existix altra oferta.


J .Blanes

Cocentaina Alternativa.- Feia temps que no entrava a la pàgina de l'Ajuntament de Cocentaina i trobava alguna cosa que em cridara l'atenció més enllá de la recerca de l'últim número de la revista El Comtat o la borsa de treball, la qual es mou menos que l'estatua de Cocentaina. La crisi deu de ser. Del que els parle es de la 'noticia' o apartat referent a la passada Fira de Tots Sants en la que s'ens mostra en un atac de 'orgullosisme', si em permeten l'us d'aquesta paraula, totes i cada una de les informacions aparegudes a la premsa valenciana i espanyola referents a la Fira. Bé, sense caure en patriotismes exagerats, tot contestá es sent orgullós de la seua Fira, "per algo que tenim, almenys sentin-mos orgullosos", i que siga reconeguda desde terres llunyanes ens alegra a més d'un.




Donç bé, per a una cosa que en crida l'atenció, la lleven. Recerque en el buscador de la pàgina 'La Fira en Titulars", i tant sols apareix el títol sense cap enllaç a la informació. Després diuen que per a qué fan falta este tipus de blog sobre Cocentaina.... Desde ací, no es el moment de fer feïna de miners, més encara quan aquesta ja estava feta. Una informació amb la que analitzar com la resta dels 'no contestants' veu la nostra fira. Fican't 'fira de Cocentaina 2009' a qualsevol sercador podreu veure-hi-ho.

Enguany la llista dels premis nobel compta amb personatges tan importants com Barack Obama o Elionor Ostrom, primera dona en ser guardonada amb el premi nobel de ciències econòmiques. També a la llista del premis nobels atorgats des de la seu fundació s'hi afegixen persones tan il·lustres com el Matrimoni Currie, Martin luther King o Santiago Ramón y Cajal. Encara que aquest premis tenen una gran carrega política i estan molt influenciats pel panorama polític internacional de l'any, son un reconeixement que causa admiració mundial cap a personatges que normalment permaneixen desconeguts per a la majoria de la població.

No es que vulga desmerèixer als premis nobels però en la meu opinió falta gent, gent molt important i que continua en l'anonimat. Aquesta reflexió la faig perquè en aquest dies d'octubre, anormalment càlids, e fet un bon ús de la botija que tinc per casa, i això em fa preguntar-me quí fou l'inventor de la botija? Quan es va inventar? Era un geni? perquè realment l'invent combina una serie de principis físics que espanten, el que em meravella i em fa pensar, que de segur estem davant d'un geni, o una de les persones amb més fortuna de la història, encara que la seua troballa mai no haja sigut reconeguda.

La veritat és que no he pogut trobar qui la va inventar, però a la xarxa si que podem visitar diferents pàgines que parlen sobre la botija i que expliquen el seu funcionament. Básicament la botija treballa com el cos quan sua, es refresca a base de pedrer aigua. Aleshores la botija per mitja de la transpiració va perdent aigua mentre la que roman va refredant-se, fins que aplega un punt en que ha perdut prou volumen d'aigua en el que l'aire calent de dins del botijó impedix que l'aigua es refrede més. Fins i tot hi ha estudis que aporten diferents dades o hasta formules per calcular la temperatura de l'aigua segons diferents variables.

Altre aspecte fonamental es el disseny. Hi ha que considerar que el disseny no ha canviat en tots estos anys, el que vol dir que està molt ben dissenyada, amb una ansa, l'entrà per a l'aigua, el pitorro d'eixida i eixa forma tan característica abombaeta per dalt i mes fina a la part de baix. Tota feta d'argila cuita i porosa, el disseny és tan bo que ha sigut copiat per algunes marques d'aigua embotellada que ara s'atrevixen a traure com una novetat el format esport que es una copia del format botija.

Per últim ecològiques, pareix que en els últims anys la gent se'n a recordat de la botija com un instrument ecològic, ara de colp a repent els meravella que una cosa tan simple i que no està connectada a la llum o a un placa solar tinga la capacitat de mantindre el líquid element fred. Doncs si, la botija està preparada per anar al bancal on no hi ha corrent elèctric, per a treballar a 40º sense descans i soportar els rigors del temps, i tota ella feta amb materials de la terra i de tota la vida.

Si teniu oportunitat compreu una botija. Així gaudireu d'aigua fresca i fareu memòria d'un dels invents més simples però eficaç de la història.

J. Blanes

"Escric el que pense, cante el que senc"

Cocentaina Alternativa.- Si ens atenem a la deficinició de rap, el diccionari ens diu que "es un tipus de música d'origen afroamerica, de caràcter provocador, que es més recitada que cantada". Provocadora i recitada. "El primer que hem va cridar l'atenció d'aquest tipus de música es que transmitía un missatge social d'una forma singular, amb un llenguatge cotidiá i sense cap tipus de censura". Alexis Sellés Pérez, Klei, un raper a Cocentaina.

El rap, com el hip hop, com qualsevol altre tipus de música comporta tota una serie de connotacions que la caracterizen i la fan diferent. Tant la música com l'estil que aquesta comporta son valors segurs d'identitat com a estil musical. Quan parlem de rap, a tots ens ve a la ment eixa música repleta de paraules malsonants, que no es canta si no que es recitada, per rapers i raperes amb camissoles i pantalons amples. "Es mi turno", es títol de la seua primera maqueta, grabada al 2008, i Klei es el nom artístic d'aquest contestá amant del gènere raper. Sí, ell es un d'eixos que canta recitant paraules malsonants amb pantalons i camisola ampla i amb una gorra de beisbol al cap.

"Em dic Klei per un xaval que en aquella època en la que s'estilaven pintar graffitis em va posar un nom per a pintar-ne, i que tambè em servira per al món del rap. I precisament el nom Klei, el va traure de la pelicula Hellboy".Als 17 anys, i tota una vida per davant, aquest jove te les coses clares i sap que aquest es un món difícil, per tant "el primer es el primer, i ara el que m'interessa es acabar el batxiller i accedir a la universitat". No obstant això, no tanca mai les portes al rap. "Escric continuament noves cançons, i treballe dur per donar-li forma al que espere que siga la meua segona maqueta".


"Va ser a principis de 2009, quan vaig tindre el meu primer concert, una vegada ja treta la maqueta, quan li vaig proposar a David Pascual, 'Cualo', que fora el meu D'j". Amb els seus propis estalvis, ambdos, es van comprar una taula de mescles i dos plats digitals, material que utilitzen per a assatjar i per als seus directes. "Cualo es una part indispensable sense la qual no es podrien veure ni realitzar-se els meus concerts".


Parlant de concerts, ja han sigut uns quants i variats aquests en la curta carrera d'aquest aficionat al rap. "En febrer de 2009 vam tindre el nostre primer concert a la pub alcoiá Bad Voodoo, del qual guarde un record molt bó per ser la primera vegada que actuava en públic". Allá per on va Klei deixa el seu segell, el seu signe d'identitat, aquell que el defineix com a raper. 'Es mi turno', així diu el títol de la seua maqueta, i així diuen les seues intencions cada vegada que agafa el micro per enfrentar-se al seu públic. Al Bad VooDoo, s'añadeixen pubs contestans com la Belle Epoque o el Lava, no obstant això, no sols a actuat a pubs i sales amb 'reserva al dret d'admissió', si no que tambè ha actuat a festivals, com "el de Dènia on vaig actuar davant de quasi mil persones, sent la primera vegada que actuava lluny dels amics. Però tot va ixir rodat."


Tot el món tenim dret a sommiar i a intentar lluïtar per els nostres somnis, Alexis no es menos, i de segur que ho aconseguirá. "La Sala Apolo de Barcelona o La Nave 8 d'Alacant, son lloc emblemátics on m'agradaria actuar, per sommiar que no quede, però jo em quede, i es un somni per a mí, poder actuar allá on es puga...".



Si alguna vegada em escoltat una cançó, o un recital de rap, podem veure que la seua lletra comporta un gran ús del léxic espanyol, així com de la seua semántica. "Quan més vocabulari tinga un, més fácil será poder transmetre el que sents, més encara en batalles o guerres de gais (que no homosexuals), on la improvisació es l'arma més valuosa".



Per el que fa a l'elaboració de les cançons, son molts els esborranys que es fan per tant d'acabar-la. "10 pautas, Mi infierno interior i Sociedad Cínica, son les cançons que més agraden a la gent, per a mi no hi ha ninguna més important que altra, no obstant Mi infierno interior te un significat especial per a mi". Quan escriu intenta transmetre el seu punt de vista sobre la vida, sobres les injusticies socials, sobre la familia, els amics,... "escric el que pense, cante el que senc".


Una pregunta obligada, deuria de fomentar l'Ajuntament de Cocentaina més concerts per a qué els músics contestants, sobretot els més joves que no tenen áccesit a recursos económics, puguen no sols donar-se a conèixer, sino transmetre allò que senten, allò per el que perdent centes de hores, allò que fan,...?? "Jo opine que sí, ja que en Cocentaina hi han pocs grups en ganes de fer algo seriós, però algún hi ha, i l'Ajuntament tindria que valorar-ho i fer algo per a aquests pocs grups que fan coses serioses, ja que aquestos posen moltes ganes en fer el que es agrada."

Desde Cocentaina Alternativa, desitjar-vos els vostres millors desitjos.

Cocentaina Alternativa.- Quí no s'ha queixat una, dos, tres, i cent voltes de qué en Cocentaina no es pot ixir de festa? Quí es planteja ixir de festa en el poble? Quí es queixa de les ofertes de festa que tenim? Quí pensa que les activitats que organitza l'Ajuntament, son més roíns que la 'carn de bescoll'?



Moltes vegades em fet nostres aquestes paraules per referir-nos a l'oferta d'oci (a la festa básicament) que tenim al nostre poble. Bé, començem per el més essencial, analitzar el oci a Cocentaina. Abans de res, en aquest article no es pretén fer publicitat de cap establiment, ni molt menys fer una valoració negativa de ningún dels mencionats.



En quan a tema de pubs, la Palma d'or se l'en-porta la Belle Epoque, però més que un pub podriem dir que és un lloc on pendre unes quantes copes amb tranquilitat. Tambè tenim el Xele Café i Gispo Pub, dos establiments que solen tindre els seus clients fixos. Després, un clásic, l'antic Festa i actual Lava. Els cuatre, tenen els seus clients fixos durant tot l'any, així com, vullgam o no vullgam voreu, un tipus de classe social relacionada sempre amb l'edat més adulta. Per tant, el que es festa festa, on hi haja sala de ball,a Cocentaina no l'encotrem, si no es en una data festiva, com ho es la propera fira de Tots Sants, o les passades Festes de Moros i Cristians, el punt més alt de la festa a Cocentaina.



Les xarxes socials están trobant el camí a la festa. Es en aquestes on, sobretot, els més joves están trobant una porta per a conjuntar el seu oci i els seus gustos per organitzar-se, i, valga la redundància, organitzar el seu propi oci, i demanar obertament una alternativa en Cocentaina.



Qué es el oci? L'esport; tenim el poliesportiu i les seues respectives activitats (deixem per a un altre article la nostra oferta deportiva, sobretot la emana del ajuntament). El cine; tenim el cada vegada més sol, Centre Comercial El Altet. La cultura; una biblioteca 'paxim paxam', la oferta teatral de Teló Teatre i del Patronat, els concerts del Ateneu, La Unión, El Mal Passet, El Discantus,... i poc més. Restaurants, Bars i Cafeteries; alçes una pedra i ni ha un bar, de restaurants anem justets, i de cafeteries La Ibense i la Belle tenen el 'monopoli'. Festa? ...



Les opinions de la gent començen a tindre veu a través de les xarxes socials, i pareix que els que organitzen 'les coses', per dir-ho col.loquialment, están deixant enrere la prehistoria i començen a conèixer que internet existeix, i es un vehicle de comunicació essèncial i màgnific per arribar, sobretot als més joves, un grup de població difícil de 'trobar' en els temps que corren.



Tot açò per a que? Per a presentar-vos el cartell de festa que trobarem a la Fira. Un cartell que no entre a valorar, però que pareix que te acceptació. Vorem 'si l'auela fuma'.



Això de la 'Happy Hour' es tota una novetat, cervessa a bon preu. Qué no falte.

Tots nosaltres, alguna vegada em pujat al cim del Montcabrer, i quan en la recta final superem la fatiga i elevem la mirada, ens sorprèn el piló d'obra d'1,20 m que hi ha al cap damunt. En eixe instant, en el que contemplem la majestuositat del pilar de formigó i mentre recorrem les últimes passes fins a la glòria de coronar tan emblemàtica muntanya ens venen a la ment diferents preguntes. Qui la construït? Què es? Per a què servix?

A més pareix que l'element poseix alguns poder màgics, per algun motiu, força a la gent a pujar damunt, a recolsart-se sobre ell, a fer-se les fotografies sobre ell, es com si l'element materialitzara el punt exacte del Montcabrer. Em sap greu decebre a algun lector que pensara que estava construït per extraterrestres o per motius místics, però la veritat és que l'element es un vèrtex geodèsic, més concretament el vértex 82105 Montcabrer del IGN (Institut Geogràfic Nacional), podeu consultar mes dades sobre el vèrtex en l'enllaç http://www.ign.es/ign/es/IGN/vertices_geodesicos.jsp.



Un vèrtex geodèsic simplement es un punt materialitzat sobre el terreny amb coordenades conegudes, generalment el vèrtexs no estan sols, sinó que formen part d'un conjunt d'ells que s'anomena xarxa geodèsica. Per això els lectors excursionistes possiblement també hagen visitat els vèrtex del Benicadell, la Serrella, hasta en el castell de Cocentaina hi ha ú però de tipologia diferent.

Les xarxes geodèsiques servixen per vertebrar el terreny, constituïxen l'esquelet sobre el que després es construix la cartografia. Construir un xarxa geodèsica no es fàcil i menys fa dos segles, quan es va comensar a construir la xarxa geodèsica espanyola de primer ordre. També la xarxa s'ha d'observar i calcular, per això els vèrtex tenen eixa forma, per poder estacionar l'aparell d'observació (Teodolit) sobre el vèrtex. També la posició no es casual, doncs es necessitava la intervisibilitat entre vèrtex els quals estan a una distancia mitja de 50 km .

Les xarxes s'escampen triangulant la posició dels vertex sobre tot el territori. Seguidament a partir d'una distancia coneguda s'obté l'escala de la xarxa. Eixe element s'el coneix com la base i en Espanya es gaudeix de la base mes precisa de tots els temps sent l'error inferior a 1/5000000 es a dir menys d'un milímetre per kilòmetre. De forma tradicional les xarxes creixen a través del territori seguint cadenes de meridians y paral.lels, a més en el cas espanyol hi ha una cadena costera que rodeja la península. Finalment les xarxes es clasifiquen en primer ordre i xarxa d'ordre inferior, menys precisa, però que cobrix tot el territori.

Els contestants tenim la sort de gaudir d'un gran patrimoni. Tambè l'emblemàtic cim del Montcabrer, enveja de molts pobles veïns està al terme, però a part també tenim un vèrtex geodèsic de la xarxa de primer ordre que fa més de cent anys que ens vigila. Per això la pròxima vegada a que visitem algun cim recordem que estem davant d'una de les obres d'enginyeria mes complexes i necessaries, però que no gaudixen de gaire reconeixement.


J. Blanes.

Cocentaina Alternativa.-Tot i les característiques propies d'una obra pública, el Passeig del Comtat de Cocentaina está convertint-se en una qüestió d'estat en la que tots i cada un dels veïns veuen amb els seus propis ulls el que será la transformació de l'avinguda més emblemática del poble, o almenys, un dels punts on es duen a terme dos de les tradicions culturals més importants, la propera Fira de Tots Sants, i les festes de Moros i Cristians.

Bé, donada la importáncia a aquesta via pública per a tots els contestans i contestanes, hem de ser respetuosos amb les seues opinions, com ho som i hem de ser amb qualsevol opinió, vinga de qui vinga, i diga lo que diga. Aleshores, per analitzar aquest tema, aquesta perspectiva es necessária. Quí no ha manifestat la seua opinió sobre el projecte?

Per a la majoría dels mortals (la gent de a peu), ja que açó ja era carn de lleó per a la coorporació municipal molt abans, tot començá quan a la Revista El Comtat es publicá una fotografía simulada del que será el nou Passeig. Les conversacions de café, de banquet o de passeig inclogueren nou tema. 'Eixos adoquins durarán menos que el tio Carranc en el cotxe, que erea sego'-li deia el vell del banquet al seu acompanyant; 'Era precís gastar-se eixos diners amb la crisi que hi ha'-comentava la senyora al forn; 'A la fira no ho acaben, pa' la que ve, vorem'- contestá un cambrer del Passeig a un client. Moltes i diverses opinions que tots hem sentit en algún moment. Inclós, tindrem les nostres propies.

Fa poc es parlava del foment d'un mecanisme de participació ciutadana per a utilitzar en ocassions com aquestes. L'us del mateix tindría com a objecte el donar veu a tots els ciutadans per al disseny, evaluació i foment de qualsevol actuació pública, en aquest cas, d'un obra de remodelació. Però, no obstant, aquest te les seues limitacions, ja que ni ha que valorar fins a quin punt aquest es eficient. Obrir un termini per a la opinió pública i per a possibles modificacions del projecte es un aspecte molt a tindre amb compte, no obstant, l'elecció d'un disseny o altre, no deuria ser qüestió dels ciutadans, sinó dels que hem elegit per a que actúen en el nostre benefici. D'això es tracta el sistema democrátic, d'una qüestió de confiança. Clar està, amb els seus matissos. On no es pot arribar es a convocar un sistema de votació quan es presenten projectes com aquest. Democracia, sí, però no coorporativisme.

Articles tant d'una banda com de l'altra, donen veu a un llenguatge polític, 'cansino' si m'he se permés l'us d'aquest castellanisme, i que a més s'extén a la resta de ciutadans. La incoherència entre el que es diu i les formes d'actuar deixa molt que dessitjar. Com si d'un debat polític es tractara, en les edicions d'agost i setembre de la revista El Comtat, hem pogut veure a la cima del PSOE i del PP, 'dialogant' sobre les actuacions al Passeig. Desde 'Contestando', blog de caràcter polític, la nova bona se centra amb el Plá General d'Ordenació Urbana (PGOU), amb l'acussació a l'alcalde, Rafael Briet, de irrespetuós amb el Plá i la voluntat popular. I quina es la voluntat popular?


En casa d'un, podem triar si ens agrá el vermell per al saló i el blau per a la habitació del xiquet, però en 'casa de tots', el que t'agrada a tu no m'agrada a mi. Plataners, Palmeres, Oliveres o Carrasques, tants arbres com opinions. Com bé deia la senyora que comprava pastissos al forn, hem temps de crisi, que fem preocupant-nos sí posem un arbres o posem uns altres. El treball, les rentes i les necessitat socials, son el realment important. No obstant, per a traure el cap d'una crisi com aquesta ni ha que fomentar el treball, de ahi l'intent, algo rudimentari de subvencions tipus Plan E del Sabater. Diners amb els quals están fent-se les obres a Cocentaina. Subvencions dedicades a actuacions públiques, recordem. Per llástima les ajudes socials no construeixen nous llocs de treball, sinó tot el contrari. Amb una política d'aument del gasto social i d'obessitat del deute públic, la generació de treball es el que tots dessitgem.

Preparem nous arguments que el projecte de la nova Biblioteca ja está aprovat. Que el ritme no pare...