Enguany la llista dels premis nobel compta amb personatges tan importants com Barack Obama o Elionor Ostrom, primera dona en ser guardonada amb el premi nobel de ciències econòmiques. També a la llista del premis nobels atorgats des de la seu fundació s'hi afegixen persones tan il·lustres com el Matrimoni Currie, Martin luther King o Santiago Ramón y Cajal. Encara que aquest premis tenen una gran carrega política i estan molt influenciats pel panorama polític internacional de l'any, son un reconeixement que causa admiració mundial cap a personatges que normalment permaneixen desconeguts per a la majoria de la població.

No es que vulga desmerèixer als premis nobels però en la meu opinió falta gent, gent molt important i que continua en l'anonimat. Aquesta reflexió la faig perquè en aquest dies d'octubre, anormalment càlids, e fet un bon ús de la botija que tinc per casa, i això em fa preguntar-me quí fou l'inventor de la botija? Quan es va inventar? Era un geni? perquè realment l'invent combina una serie de principis físics que espanten, el que em meravella i em fa pensar, que de segur estem davant d'un geni, o una de les persones amb més fortuna de la història, encara que la seua troballa mai no haja sigut reconeguda.

La veritat és que no he pogut trobar qui la va inventar, però a la xarxa si que podem visitar diferents pàgines que parlen sobre la botija i que expliquen el seu funcionament. Básicament la botija treballa com el cos quan sua, es refresca a base de pedrer aigua. Aleshores la botija per mitja de la transpiració va perdent aigua mentre la que roman va refredant-se, fins que aplega un punt en que ha perdut prou volumen d'aigua en el que l'aire calent de dins del botijó impedix que l'aigua es refrede més. Fins i tot hi ha estudis que aporten diferents dades o hasta formules per calcular la temperatura de l'aigua segons diferents variables.

Altre aspecte fonamental es el disseny. Hi ha que considerar que el disseny no ha canviat en tots estos anys, el que vol dir que està molt ben dissenyada, amb una ansa, l'entrà per a l'aigua, el pitorro d'eixida i eixa forma tan característica abombaeta per dalt i mes fina a la part de baix. Tota feta d'argila cuita i porosa, el disseny és tan bo que ha sigut copiat per algunes marques d'aigua embotellada que ara s'atrevixen a traure com una novetat el format esport que es una copia del format botija.

Per últim ecològiques, pareix que en els últims anys la gent se'n a recordat de la botija com un instrument ecològic, ara de colp a repent els meravella que una cosa tan simple i que no està connectada a la llum o a un placa solar tinga la capacitat de mantindre el líquid element fred. Doncs si, la botija està preparada per anar al bancal on no hi ha corrent elèctric, per a treballar a 40º sense descans i soportar els rigors del temps, i tota ella feta amb materials de la terra i de tota la vida.

Si teniu oportunitat compreu una botija. Així gaudireu d'aigua fresca i fareu memòria d'un dels invents més simples però eficaç de la història.

J. Blanes