"Escric el que pense, cante el que senc"

Cocentaina Alternativa.- Si ens atenem a la deficinició de rap, el diccionari ens diu que "es un tipus de música d'origen afroamerica, de caràcter provocador, que es més recitada que cantada". Provocadora i recitada. "El primer que hem va cridar l'atenció d'aquest tipus de música es que transmitía un missatge social d'una forma singular, amb un llenguatge cotidiá i sense cap tipus de censura". Alexis Sellés Pérez, Klei, un raper a Cocentaina.

El rap, com el hip hop, com qualsevol altre tipus de música comporta tota una serie de connotacions que la caracterizen i la fan diferent. Tant la música com l'estil que aquesta comporta son valors segurs d'identitat com a estil musical. Quan parlem de rap, a tots ens ve a la ment eixa música repleta de paraules malsonants, que no es canta si no que es recitada, per rapers i raperes amb camissoles i pantalons amples. "Es mi turno", es títol de la seua primera maqueta, grabada al 2008, i Klei es el nom artístic d'aquest contestá amant del gènere raper. Sí, ell es un d'eixos que canta recitant paraules malsonants amb pantalons i camisola ampla i amb una gorra de beisbol al cap.

"Em dic Klei per un xaval que en aquella època en la que s'estilaven pintar graffitis em va posar un nom per a pintar-ne, i que tambè em servira per al món del rap. I precisament el nom Klei, el va traure de la pelicula Hellboy".Als 17 anys, i tota una vida per davant, aquest jove te les coses clares i sap que aquest es un món difícil, per tant "el primer es el primer, i ara el que m'interessa es acabar el batxiller i accedir a la universitat". No obstant això, no tanca mai les portes al rap. "Escric continuament noves cançons, i treballe dur per donar-li forma al que espere que siga la meua segona maqueta".


"Va ser a principis de 2009, quan vaig tindre el meu primer concert, una vegada ja treta la maqueta, quan li vaig proposar a David Pascual, 'Cualo', que fora el meu D'j". Amb els seus propis estalvis, ambdos, es van comprar una taula de mescles i dos plats digitals, material que utilitzen per a assatjar i per als seus directes. "Cualo es una part indispensable sense la qual no es podrien veure ni realitzar-se els meus concerts".


Parlant de concerts, ja han sigut uns quants i variats aquests en la curta carrera d'aquest aficionat al rap. "En febrer de 2009 vam tindre el nostre primer concert a la pub alcoiá Bad Voodoo, del qual guarde un record molt bó per ser la primera vegada que actuava en públic". Allá per on va Klei deixa el seu segell, el seu signe d'identitat, aquell que el defineix com a raper. 'Es mi turno', així diu el títol de la seua maqueta, i així diuen les seues intencions cada vegada que agafa el micro per enfrentar-se al seu públic. Al Bad VooDoo, s'añadeixen pubs contestans com la Belle Epoque o el Lava, no obstant això, no sols a actuat a pubs i sales amb 'reserva al dret d'admissió', si no que tambè ha actuat a festivals, com "el de Dènia on vaig actuar davant de quasi mil persones, sent la primera vegada que actuava lluny dels amics. Però tot va ixir rodat."


Tot el món tenim dret a sommiar i a intentar lluïtar per els nostres somnis, Alexis no es menos, i de segur que ho aconseguirá. "La Sala Apolo de Barcelona o La Nave 8 d'Alacant, son lloc emblemátics on m'agradaria actuar, per sommiar que no quede, però jo em quede, i es un somni per a mí, poder actuar allá on es puga...".



Si alguna vegada em escoltat una cançó, o un recital de rap, podem veure que la seua lletra comporta un gran ús del léxic espanyol, així com de la seua semántica. "Quan més vocabulari tinga un, més fácil será poder transmetre el que sents, més encara en batalles o guerres de gais (que no homosexuals), on la improvisació es l'arma més valuosa".



Per el que fa a l'elaboració de les cançons, son molts els esborranys que es fan per tant d'acabar-la. "10 pautas, Mi infierno interior i Sociedad Cínica, son les cançons que més agraden a la gent, per a mi no hi ha ninguna més important que altra, no obstant Mi infierno interior te un significat especial per a mi". Quan escriu intenta transmetre el seu punt de vista sobre la vida, sobres les injusticies socials, sobre la familia, els amics,... "escric el que pense, cante el que senc".


Una pregunta obligada, deuria de fomentar l'Ajuntament de Cocentaina més concerts per a qué els músics contestants, sobretot els més joves que no tenen áccesit a recursos económics, puguen no sols donar-se a conèixer, sino transmetre allò que senten, allò per el que perdent centes de hores, allò que fan,...?? "Jo opine que sí, ja que en Cocentaina hi han pocs grups en ganes de fer algo seriós, però algún hi ha, i l'Ajuntament tindria que valorar-ho i fer algo per a aquests pocs grups que fan coses serioses, ja que aquestos posen moltes ganes en fer el que es agrada."

Desde Cocentaina Alternativa, desitjar-vos els vostres millors desitjos.