Benvolguts/des contestans/es, estem a punt de començar una època meravellosa en el cicle agrícola del nostre poble. Si és el que vosaltres esteu pensant, comença la campanya de l'oliva. Perquè en major o menor mesura quasi tots els contestans tenim que anar a recollir les olives, ja siga d'un bancal nostre o de l'explotació d'algun familiar.

Hi ha que tindre un cosa clara, per lamentable que siga no anem a traure gaire diners, es a dir per molta crisis que hi haja no anem a poder viure de l'oliva. de moliner fugiràs que de lladre no t'escaparàs. Però almenys es una activitat que transforma completament els nostres caps de setmana.

Molts de nosaltres en aquesta temporada anem a renunciar a aixecar-nos tard del llit, a fer esport, a perdre el tempsdavant el televisor... i perquè? perquè sencillament ens agrada el patiment? Anem a fugir de la calentor de la llar de casa i l'anem a camviar pel vent, el fred, la pols les rames per la cara, el carregar sacs i cabassos e interminables hores en la cua de la cooperativa.

Però no pensem en les olives com una carrega i una feina engorrosa. Simplement formen part de la nostra cultura, una cultura de gent dura i aguerrida que sempre ha mirat cap endavant a pesar del treball dur. A més ara tenim l'avantatge de no necesitar-les per a viure.
El anar a fer olives es un acte social, es una reunió amb la família, es transmissió de coneixements d'avis a nets, es un intercanvi d'opinons i on les avies trauen la seu màxima destresa a la cuina, en poques paraules, Ferran Adrià té poc a fer contra estes mestres.

Tots els anys en meravella com en estos dies de fer olives els fòrums de gent debatin augmenten sensiblement. No sé be com, però l'olivera es transforma en una sala de debat quan hi ha 4 persones tombant les olives. També la cua de la cooperativa es un ambient meravellós, de sobte la gent parla amb el veí i expressen la seua opinió, sobre tot en contra de la cooperativa o del govern.

En definitiva atresorem estos moments, que hi ha molta gent que no els pot disfrutar.

Però sobretot pensem en lo bo que està el pa torrat amb oli.

J. Blanes