L'altre dia en el Facebook vaig tindre l'oportunitat de agregar-me a grup de saragossans que volien dedicar-li a Eduard Punset un carrer de la capital manya. Aquest fet en va fer reflexionar sobre el nom dels carres de Cocentaina, i me'n vaig adonar que a pesar la ciència o la cultura ocupen un lloc molt baix en la preferència pels noms del carrers.

Està clar que els carres antics tenen el nom de fa molt de temps, i no vaig a entrar en discussions sobre si el canviem el nom o el deixem. El que si que hem preocupa un poc mes son els nous noms que se li donen als nous carres. Un nom d'un carrer no és només un nou, un nom d'un carrer representa la preocupació del poble per un tema, representa el reconeixement d'un poble a una persona destacada, un fet que ha canviat el món, un gran descobriment, un celebrament històric, el record a elements desapareguts o presents de certa rellevància... En definitiva a alguna cosa que es meresca un carrer, una plaça, una via...

Al nostre poble tenim una gama prou ampla de noms de carrers, per exemple tenim noms de poblacions veïnes, un santoral prou ampli, a bisbes, dates importants, a plantes, a muntanyes, sèquies, partides e inclús un reconeixement prou ampli al món cultural que abarcarien des de el pare Arqués fins a escriptors valencians com Joan fuster o Joan Martorel. Encara que tal volta un prou oblidat es donantes de sangre, un reconeixement a eixes persones que salven vides de forma altruista.

Aquest repàs de noms en fa plantejar-me la pregunta següent. Deixant de banda tots els noms que no son personatges històrics. Per a posar un nom a un carrer fa falta que el personatge en qüestió estiga a l'altura? pareix lògic, que per a tindre el mateix reconeixement que Enric Valor la persona celebrada tinga una trallectoria del mateix calibre. Tal volta posar a la mateixa altura a Vicent Belda que ha Federico Garcia Lorca o Miguel Hernández siga qüestionable, també a Joan Maria Carbonell y Gustavo Pascual Falcó.

A banda del acertat o no que estiga la nomenclatura dels carrers, hi ha un grup de personatges que està francament marginada. Y no, no son els escriptors, pintors, esportistes, musics. Son els científics, que Cocentaina en èpoques passades en ha tingut d'importants, també no hi ha cap commemoració a descobriements històrics, perquè no viure al carret teoria de la relativitat, llei de la gravetat o inclòs un carrer dedicat a l'electricitat que es el vertader motor de la societat actual.

Que no hi haja cap reconeixement a la ciència, o pràcticament cap, al cap hi ha la fi és prou normal. El que és mes curiós és que no hi ha cap reconeixement a grans polítics. Ni contemporanis ni del passat. Que a cas Cánovas no té dret a tindre un carrer, o els pares de la Constitució, i també, perquè no, Manuel Azaña o el doctor Negrín.

Tal volta l'escusa dels carrers només és una malifeta per posar de manifest el poc interès de la gent per la ciència, i la política. Per desgracia vivim en un sistema que necessita d'intervenció de la gent en la política per tal de controlar als polítics, és necessari que els polítics tinguen por del poble, i no com tal volta està passant aquest dies, en la que alguns polítics es creuen per damunt del poble.

Per altre costat si li fem una mica de cas a la ciència, no estarà malament, a lo millor fins hi tot podem aprendre coses útils.

J. Blanes