Estimats lectors, aprofitant que encara entra poca gent en aquest meravellós bloc (alguna floreta sempre va bé), confessaré que la meua cultura cinematogràfica no és molt amplia. Hi ha gent a la que li agrada anar al cinema, estar a l'última dels seu actors favorits, ser fidel a algun director o seguir determinades sagues cinematogràfiques. Jo pel contrari no en pipe una. Però moltes vegades, quan estic cansat gaudisc veient la típica pel.lícula de 22:00 a 24:00 on apareix el típic heroi americà repartint bales com caramels i que no transmitix ni missatges ni res. Simplement m'ajuda a desconectar i descansar el cervell. Si bé vull deixar clar que com a heroi americà vull dir Chuck Norris, Jean Claude Van Dame, Silvestre Stalone, Steven Seagal... crec que m'enteneu, el clàssic Walker.

Estem en una època de l'any complicada, totes les cadenes de televisió passen la típica pel.lícula en la que el Pare Noel està malat, el nadal està en perill i només si els dos protagonistes cursis, però americans perfectes, es casen, ens salvarem de les festes més tristes que la història a conegut. Per sort està setmana passada ha sigut relativament bona i he tingut la sort de toparme amb dues pel.lícules del màxim esplendor del Hollywood dels 80.

A diferencia de la majoria de vegades, una d'eixes pel.lícules en va fer pensar, i em vaig plantejar la següent pregunta. Realment, Qui té el poder? en la pel.lícula està clar, Walker o el que té la metralleta més gran, però en la vida real, qui té el poder? evidentment en una democràcia el poder recau en el poble, o en la majoria del poble. Però el que és més seriós, és que no som conscients del poder que té el poble i el significat que té.

Si en permitiu que aflore la meu escassa vena cinematogràfica diré la famosa frase "Un gran poder entraña una gran responsabilidad", traduint, un gran poder implica una gran responsabilitat. Per aquest motiu com a poble amb poder la responsabilitat de triar el nostre futur la tenim en les nostres mans. Com a poble amb responsabilitat tenim que conèixer el nostre entorn, tenim que triar amb cura els nostres dirigents, tenim que castigar al qui fa qualsevol tipus de mal a la societat i tal volta per a complir eixos objectius, el millor camí és la cultura, tema que ja debatirem en altre article.

I no sols ostentem el poder en la política, nosaltres som el mercat, podem fer de les empreses el que vullgam. Tenim poder sobre elles i no al contrari con pareix últimament, sobretot amb les companyies de telecomunicaions. Podem fer que un producte triomfe, quebrar la empresa, fer-la gran. Tenim el manollet agarrat i podem apretar tot el que desitgem. I no ens tenim que enganyar, nosaltres som els que manem sobre les empreses, jo no necessite que la gent parle pels mòbils per a viure, a lo millor Vodafone, Orange o Movistar si. A més, hui en dia, amb les capacitat comunicatives al nostre abast ens podem organitzar de forma més fàcil i eficient.

Finalment us recordaré: qui trau avant l'hipoteca? Qui matina? Qui es deixa la suor per posar un plat d'arròs damunt la taula? En definitiva som tots nosaltres, amb el nostre esforç. Per això a diferencia de Walker, tots nosaltres som els autèntics herois, amb un gran poder en joc, la sobirania popular. És hora de que ens comportem com el herois que som.