La present setmana ha sigut mes que interessant. Per fi els cim s'han pintat de blanc i el mercuri ha baixat i en definitiva, pareix que l'hivern ja ha aplegat. Per si mirem els registres de temperatures de fa dues setmanes son practicament primaverals, cosa que ha principis de Desembre no és gens normal. Per tant podem començar a creure'ns que el canvi climàtic és un assumpte prou seriós.

També aquesta setmana a Copenhague es celebra la cimera mundial pel canvi climàtic. En la qual s'esperen grans acords entre el Països, sobre tot entre Xina (la pol·lució xinesa arriba als estat units després de creuar el Pacífic) i els Estat Units, per tal de millorar la situació mitjambiental del nostre planeta. Y el món espera expectant l'aparció d'Obama per tal de reconduir el desenvolupament mundial cap un sender prou mes verd i sostenible.

Però des de el meu punt de vista no tenim que esperar a Obama, no fa falta que Obama diga blanc o negre, hi ha que canviar els nostres hàbits i pensar en el futur del nostre planeta. Jo crec que ja està bé de excuses fàcils com es que el meu veí no ho fa, y per suposat no cal que espereu l'exemple de la classe política. Aquestes actituds no ens farà canviar de camí, el nostre planeta ens necessita i pareix que fem orelles sordes a tan sonores peticions. És hora que prengam la iniciativa i ens convertim en el herois que som

Sempre estàn els típics detalls com tancar l'aixeta de l'aigua, la porta del frigorífic, utilitzar transport públic o simplement caminar, utilitzar bombetes de baix consum en aquell llocs on necessitem il·luminació durant llargs periódes de temps i per favor poseu la calefacció a temperatures raonables, que desprès ixes al carrer i el xoc tèrmic es brutal. tots eixos son detalls molt simples que el nostre planeta en agraïx.

Però a part dels anteriors hi ha un que ens afecta als contestans directament. I no, no són les fogueres de les llàgrimes de la mare de Deu del Miracle. Es la gran dependència que tenim els contestans d'empres l'automòbil per a tot. Està clar que amb el tant deficient transport públic comarcal és normal que recurrim al vehicle particular per anar a Alcoi o Muro. Però en trajectes per dins del poble, crec que no hi ha cap distancia que no puga fer-se en 30 minuts a peu.

Caminar és un exercici magnific, relaxa, activa la circulació... De fet l'esser humà està dissenyat per a caminar, no per a seure tot el dia. En especial pregaria als esportistes de Cocentaina que no recurriren a l'automòbil per pujar al poliesportiu. De fet tot els divendres i dissabtes hi ha molta gent que acudeix amb cotxe a fer esport. Quan des de casa poden començar a estirar les cames i activar el cos de cara a l'activitat física. També estalviarien en combustible i ajudarien al planeta (ossos polars, elefants, balenes, perles argentines...)

Per dur que sone, estem venent l'herencia dels nostres fills per quatre perres. Pensem consentir-ho?



J.Blanes